Àranarth

De Viquipèdia

Àranarth va ser el primer capità dels Dúnedain del Nord, el grup d'homes que en les obres de J.R.R. Tolkien procedien de la desintegració dels antics regnes del nord d'Àrnor i Arthedain.

Era fill i hereu del rei Àrvedui d'Arthedain, que va presentar l'última defensa davant l'embestida del Regne d'Àngmar. Àranarth encara era jove pels estàndars de la seva gent quan el Rei Bruixot va obtenir la victòria i va aconseguir de destruïr Arthedain.

Al caure la capital de Fónost, la majoria dels seus habitants incloent-hi Àranarth van fugir a Lindon, però el rei Àrvedui va anar a la Badia de Gel de Forochel. Àranarth va demanar a Círdan que enviés un vaixell a rescatar el seu pare, però el vaixell mai no va tornar. Més tard es va saber que s'havia enfonsat amb Àrvedui a bord.

Per llinatge, Àranarth s'havia convertit el nou rei, però com que el Reialme del Nord havia quedat destruït no va reclamar el títol. Va unir-se a l'exèrcit de Góndor que venia des del sud capitanejat per Eàrnur i participà en la destrucció d'Àngmar.

Un cop foragitat l'enemic, la gent d'Àranarth van pasar a ser coneguts com els Muntaners del Nord, i ell va ser nomenat el primer dels seus capitans. Amb el temps, la gent comuna del nord oblidà els orígens reials dels muntaners.

Sota el comandament d'Àranarth i els capitans posteriors, els muntaners es van dedicar a protegir les fronteres de l'antic regne d'Àrnor de les restes del mal d'Àngmar, i tenien cura del benestar dels seus habitants.

Quan Àranarth tingué un fill, que nasquè a Rivendell sota la protecció de N'Élrond, va donar-li el nom d'Àrahael, mantenint el prefix Ar(a)- que indicava reialesa. Amb el nom pretenia recordar que la seva línea seguia sent la legítima hereva dels regnes dels dúnedain.

Àrahael va succeïr el seu pare a la seva mort, l'any 2106 de la Tercera Edat.