22 12
From Wikipedia
Ol dé 22 12 al è ol dé de post 356 ( 357 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 10 dé a finí l'an.
Ul dí 22 12 al è ul dí da pòost 356 ( 357 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 10 dí a finí l'an.
| DEC | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1962 - Palma (Mallorca): se la cositüiss l' Obra Cultural Balear (Övra cültürala Baleara).
1979 - Madrid: Ol Böletí Ofissial de stat (Spagna) al pöblega la Les Orgànega 4/1979, del 18 12, del statüt d'Autonoméa de Catalunya.
2003 - Barcelona: l' Ajuntament (mönissipe) al recupera la bandera de Barcelona del 1906 e o l scüt con la corona reiala, con la qual cosa la sessa de èss visent la simboloséa modificada per ol síndech Pasqual Maragall ol 1996.
69 - Roma (Itàlia): con la mort d'Aule Viteli, Vespasià al de·enta imperadur romà daspus che -ol istess an- Tiberi Alexandre, prefet d'Esit, al proclamass a Alexandria.
1248 - Frankfurt (Zermania): l'arsidüch Carl al è coronat imperadur da Zermania col nom de Carl VI.
1849: ol scritur Röss Fëdor Dostoievski al è indültat poch momenc pröma de èss esegütat.
1933: se permet per la pröma öltal ol vot a i done a Spagna.
1938 - Berlin (Zermania): Otto Hahn, diretur de Chémega del Istitut Kaiser Wilhelm de Berlin, e ol sò equip i conseguiss la pröma fissiú nöcleara de la stòria.
2004 - Vélizy-Vísulacoublay (Yvelines, l'ísola de Fransa, Fransa): Jacques Chirach al ghe receef George Malbrunot e Christian Chesnot, i du periodes·c Franses seguestracc 4 mes al Iraq per l'esèrsit islàmich.
[redatá] Nassimenc
1856 - Postdam, Nöa York (SÜA): Frank Bilings Kellogg, polítegh Nord-americà e premi Nobel de la Pas ol 1929.
1858 - Lucca (la Toscana, Itàlia): Giacomo Puccini, compositur d'òpera Italià.
[redatá] Necrolòse
69 - Roma (Itàlia): Aule Viteli, imperadur romà, mort sassinat daspus l'entrada a Roma del zeneral Primus.
1879 - Madrid (Spagna): Gustavo Adolfo Bécquer, pueta Spagnöl
1989 - Paris (Fransa): Samuel Beckett, scritur Irlandes e premi Nobel de Literadüra ol 1969.
1999 - Paris: Robert Bresson, cineasta francés
[redatá] Feste
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
