Psiquiatria
De Viquipèdia
La Psiquiatria és una branca de la Medicina especialitzada en els trastorns mentals.
Els psiquiatres no només diagnostiquen i tracten aquests trastorns sinó que també realitzen investigacions per a comprendre'ls i prevenir-los.
Un psiquiatre és un metge que ha completat una especialització de postgrau en psiquiatria. Molts psiquiatres també s'especialitzen en psicoanàlisi, psiquiatria infantil o altres subespecialitats.
Els psiquiatres tracten als pacients en consultes privades, en hospitals generals, o en centres especialitzats per a malalts mentals (hospitals psiquiàtrics, clíniques ambulatòries, o centres comunitaris de salut mental).
El camp de la psiquiatria és molt ampli en comparació amb altres especialitats mèdiques. Els trastorns mentals poden afectar a la majoria dels aspectes de la vida del pacient, com la seva activitat física, conducta, emocions, pensament, percepció, relacions interpersonals, sexualitat, treball i oci. Aquests trastorns estan produïts per una combinació poc coneguda de determinants biològics, psicològics i socials.
La tasca del psiquiatre consisteix a identificar les diferents fonts i manifestacions de la malaltia mental.
[edita] Història de la Psiquiatria
Els metges del món occidental van començar a especialitzar-se en el tractament dels pacients amb malalties mentals durant el segle XIX. Els psiquiatres d'aquella època, anomenats alienistes, treballaven en grans centres, i practicaven el que es denominava llavors un tractament moral, un enfocament humanitari dirigit a apaivagar l'estat mental i recuperar la raó.
Durant la segona meitat del segle els psiquiatres van abandonar aquest tipus de tractament i, amb això, el reconeixement tàcit de que la malaltia mental està produïda per influències tant psicològiques com socials. Durant un temps la seva atenció es va centrar, gairebé de forma exclusiva, en els factors biològics. Era freqüent l'ús de medicaments i altres formes de tractament somàtic (físic).
El psiquiatre alemany Emil Kraepelin va identificar i va classificar els trastorns mentals en un sistema que va suposar l'inici del diagnòstic modern. Una altra figura important va ser el psiquiatre suís Eugen Bleuler, que va encunyar el terme 'esquizofrènia' i va descriure les seves característiques.
El descobriment de l'origen inconscient de la conducta, una aportació de la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud a principis del segle XX, va enriquir els coneixements de la psiquiatria i va canviar l'enfocament de la mateixa. L'atenció es va dirigir cap als processos de l'interior de la ment individual, i la psicoanàlisi es va convertir en el mètode preferit de tractament de la majoria dels trastorns mentals.
En les dècades de 1940 i 1950 les teories van tornar a canviar, aquesta vegada cap a l'ambient social i físic. Molts psiquiatres menyspreaven les influències biològiques, però altres estudiaven aquelles que podien estar implicades en les malalties mentals i utilitzaven tractaments físics com l'electroxoc i la psicocirurgia.
Cap a la meitat de la dècada de 1950 es van produir canvis molt importants en el tractament dels pacients afectats per una malaltia mental amb la introducció dels primers fàrmacs eficaços en el tractament dels símptomes psicòtics. Juntament amb aquests nous medicaments, van aparèixer noves tendències més liberals i humanitàries i noves estratègies de tractament en els hospitals psiquiàtrics. Cada vegada es tractava a més pacients sense separar-los del seu ambient social. El suport a la investigació en salut mental va contribuir a nous descobriments importants, en especial sobre el coneixement dels determinants bioquímics i genètics de la malaltia mental i sobre el funcionament del cervell.
Així, de del 1980, la psiquiatria ha centrat el seu interès en els factors biològics, relativitzant la importància de les influències psicosocials en la salut i malalties mentals.
