Jacques Lacan
De Viquipèdia
Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) va ser un psicoanalista francès, considerat pels seus seguidors el segon gran autor del psicoanàlisi.
Va buscar reorientar el psicoanàlisi cap a l'obra original de Freud, del sentit de la qual considerava que el psicoanàlisi institucionalitzat i el mateix Freud s'havien apartat. Per a això, Lacan reinterpretà i va ampliar la teoria psicoanalítica des d'un enfocament estructuralista.
Va incorporar, a més, nocions d'origen lingüístic, filosòfic i topològic que el van dur a redefinir molts dels principals termes del lèxic psicoanalític i a formular la tesi per la qual se li identifica, segons la qual l'inconscient està estructurat com un llenguatge.
La importància del fet lingüístic en la reformulació lacaniana del psicoanàlisi el va dur a modificar nombroses idees de la pràctica terapèutica i a proposar un complex esquema de l'evolució psíquica dels infants. Amb tot, va afirmar reiteradament que la seva intenció era refinar i millorar el marc original de les obres de Freud: és famosa la seva afirmació que qui vulgui ser lacanià és lliure de ser-ho, però que ell mateix es considerava freudià.
La seva obra, lluny d'haver collit acceptació universal, és font de grans controvèrsies, fins i tot dintre de la comunitat psicoanalítica. El filòsof Slavoj Zizek ha estat un dels seus més forts defensors. En contrapartida, Lacan va ser objecte de crítiques epistemológicas dels físics Alan Sokal i Jean Bricmont i de Noam Chomsky i filosòfiques per part de Jacques Derrida i d'autors i autores feministes. Més enllà de les crítiques, resulta indiscutible la seva forta influència en la pràctica del psicoanàlisi en algunes països europeus i llatinoamericans. Les seves concepcions han donat motiu a nombroses escoles lacanianes en països com França i Argentina.
