Guerra de Troia
De Viquipèdia
La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia. La guerra és un dels esdeveniments més destactats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos, la Ilíada i la Odissea d'Homer, es conserven sencers. La Il·líada descriu un episodi ja avançada la guerra, i la Odissea explica el viatge de retorn a casa d'un dels lídes grecs. Més tard, poetes grecs posteriors van escriure d'altres parts de la història, i també el poeta romà Virgili en la seva Eneida.
Els grecs antics creien que els fets narrats per Homer eren essencialment certs. Situaven la guerra als segles 13 o 12 abans de Crist, i ubicaven Troia a la riba del Dardanels en el que és actualment el nord-oest de Turquia. En temps moderns, tant la guerra com la ciutat van passar a ser considerats mitològics. Però al 1870, l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va realitzar unes excavacions trobant unes runes que molts arqueolegs coïncideixen a identificar amb la ciutat de Troia. Tanmateix, no hi ha cap certesa de que la Troia d'Homer existís, ni molt menys que els fets narrats al cicle de la Guerra de Troia siguin verídics.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
[edita] Peleus i Thetis, la Poma i el Judici de Paris
Segons la mitologia grega, Zeus va esdevenir rei dels déus derrotant al seu pare Cronos. Al seu torn, Cronos havia derrotat el seu pare Urà. Zeus temia que un fill seu seguí l'exemple, i per això, quan va sentir una profecia que augurava que el fill de la nimfa Thetis (que era la seva amant) seria més gran que el seu pare, va fer casar immediatament Thetis amb un vell rei decrèpit, Peleus.
Tots els déus van ser convidats al casament de Peleus i thetis, excepte Eris, la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en que hi havia inscrita la paraula Kallisti (A la més bella). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van disctutir agrement sobre a qui pertocava, i cap dels déus no va gosar aventurar cap opinió a favor d'una cotnendent per por d'ofendre les altres dos. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perque una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. Les deeses van intentar subornar el apstor: Atena va oferir-li saviesa i habilitat en la batalla, Hera poder polític i el control de tota l'Àsia, i Afrodita va oferir-li l'amor de la dona més bonica del món. Paris va entregar la poma a Afrodita, i va tornar a Troia.
De Peleus i Thetis en naixeria un fill, Aquil·les. Va profetitzar-se que moriria jove, i a Troia. Amb l'esperança de protegir-lo, mentre encara era un infant, la seva mare el va banyar al riu Estinx, fent-lo invulnerable a tot arreu excepte al taló per on l'estava subjectant. Al crèixer es convertí en el guerrer més poderós de tots els mortals.
[edita] La fugida de Paris i Helena
Afrodita va concedit a Paris l'amor de la dona més bonic del món, que era Helena, una de les filles del rei d'Esparta Tyndareus. La seva mare era Leda, que havia estat seduïda per Zeus prenent la forma d'un cigne, i no està clar quins dels quatre fills de Leda eren de Zeus i quins eren de Tyndareus. Helena tenia molts pretendents, i el seu pare temia escollir-ne cap per por de que els altres responguessin violentament. Al final, un dels pretendents, Odisseu (o Ulisses) d'Ítaca, va proposar un pla per solucionar el dilema. Tots els pretendents van haver de jurar, no sense protestes, que defensarien el matrimoni d'Helena fos qui fos l'escollit.
Helena va triar Menelau, que ja vivia amb el seu germà Agamèmnon a la cort de Tyndareus des de que havien estat exiliats de la seva terra d'Argos quan el seu tiet havia mort el seu pare i havia usurpat el tro. Menelau va heredar el tro d'Esparta, amb Helena com la seva reina, i Agamèmnon va casar-se amb la germana d'Helena Clytemnestra i va recuperar el tro d'Argos.
En una missió diplomàtica a Esparta, Paris va enamorar-se d'Helena i, amb l'ajut d'Afrodita va segrestar o seduïr (les versions varien) i se la va emportar a Troia com la seva esposa. Tots els reis i prínceps de Grècia van ser reclamats per a complir el seu jurament i rescatar Helena.
[edita] El reclutament de l'armada grega
A aquestes altures, Odisseu ja s'havia casat amb Penèlope i avabava de tenir un fill, Telèmac. Per tal d'evitar la guerra, va fingir bojeria, i es va posar a sembrar els seus camps amb sal. Palàmedes va desenmascarar-lo posant el seu fill davant de l'arada, i Odisseu va el va evitar. Un cop descobert l'engany, Odisseu va haver d'anar a la guerra.
L'oracle Calchas havia predit que els Grecs no guanyarien sense Aquíl·les. La mare d'aquest, Thetis, sabent que Aquil·les moriria si anava a Troia, el va disfrassar de dona i el camuflà a la cort del rei Licòmedes a Sycros. Odisseu i Àjax el Gran van anar a buscar. Segons una de les històries van fer sonar un corn, i Aquil·les es va revelar saltant endavant i brandint la seva llança per lluitar contra els falsos invasors. Segons una altra, es van fer passar per mercaders que oferien joies i armament, i van descobrir Aquil·les d'entre totes les dones perquè va quedar-se sol contemplant el mostruari equivocat.
Al capdavall, una flota de més de mil naus va ser aplegada, sota el comandament d'Agàmemnon. Però quan van arribar a Aulis, els vents van amainar. El profeta Calchas va dir que la deesa Artemis estava castigant a Agamèmnon per haver matat un cèrvol sagrat (o haver matat un cèrvol en terra sagrada), i haver-se vantat de ser millor caçador que ella. L'única manera d'apaivagar Artemis, va dir, era sacrificar la filla d'Agamèmnon Iphigènia. Segons algunes versions ho va fer, mentre que altres afirmen que va sacrificar un cèrvol en lloc seu.
Els grecs també van portar els ossos de Pelops, pare d'Atreus i avi d'Agamèmnon i Menelau per ajudar-los a guanyar la guerra, doncs un oracle afirmava que serien necessaris per la victòria.
Les forces greges es troben descrites en detall al catàleg de naus del segon llibre de la Ilíada. Consisteixen en 28 contingents de la Grècia continental, el Peloponés, les illes dodecaneses, Creta i Itaca, un total d'uns 100.000 homes.
Les forces troianes també estan llistades al segon llibre de la Ilíada, i consisteixen en els mateixos Troians, liderats per Hèctor, i en diversos aliats: dardanians, zeleians, adrasteians, percotians, pelasgians, tracians, llancers ciconians, arquers paionians, halizons, misians, frigis, maeonians, miletians i licians.
[edita] La Guerra
[edita] Arribada
Un oracle havia predit que el primer grec a trepitjar terra Troiana seria el primer en morir. Protesilaus, líder dels Phylacians, va donar compliment a la profecia. Els grecs li van fer un funeral de déu, i Hermes el va portar a veure per últim cop la seva esposa abans d'endur-se'l a l'Hades. La seva dona, Laodamia, va voler acompanyar-lo a la mort. Després de la mort de Protesilaus, el seu germà Podarces va afegir-se a la guerra en lloc seu.
Els grecs van posar setge a Troia durant nou anys. Durant aquests anys van haver-hi batusses ocasionals, tant amb Troia com amb els seus aliats.
[edita] Criseis i Briseida
Eventualment, els grecs van saquejar un poble proper. Com a comandant en cap a Agamèmnon li pertocava escollir primer el botí i va emportar-se'n com a esclava a Criseis, mentre que Aquil·les escollí a Briseida.
Però Criseis era filla de Crises, un sacerdot d'Apol·lo. El sacerdot va oferir un enorme rescat per la seva filla, però al ser rebutjat va pregar a Apol·lo que castigués els grecs. L'exèrcit grec va ser assotat per una plaga, i Agamèmnon es va veure obligat a retornar Criseis.
Enfadat amb Aquil·les, que va havia defensat tornar a Criseis des del principi, Agamèmnon va exigir que en compensació a l'esclava que havia perdut, se li entregués Briseida. Ofès i indignat amb Agamèmnon, Aquil·les va abandonar l'exèrcit dels grecs.
Els fets descrits a la Ilíada comencen en aquest punt.
Tot i que els grecs estaven destinats a guanyar la guerra, Aquil·les va demanar a la seva mare Thetis que intervingués davant de Zeus demanant-li que els grecs no poguessin vèncer fins que Agamèmnon no li hagués demanat perdó. El següent dia els grecs van ser durament castigats en la batalla, i tots els guerrers principals excepte Àjax van rebre ferides importants que els impedien continuar lluitant aquella jornada. Els troians, liderats per Hèctor, avançaven imparables cap al campament grec.
Veient el perill en que es trobaven, Aquil·les va escoltar el prec del seu camarada Patrocle i li va deixar la seva armadura i les seves tropes per anar a ajudar-los. Hèctor va matar Patrocle i es va quedar amb l'armadura d'Aquil·les. Embogit per la ràbia, Aquil·les va jurar venjar-se'n. Va posar-se una nova armadura que Thetis havia encarregat a Hefest, va matar Hèctor, i va arrossegar el seu cos nu amb el un carro donant tres voltes a les muralles de Troia. No va voler tornar el cos als troians per a fer els ritus funerals. Príam, amb la protecció dels déus, va anar personalment a veure Aquil·les i li va suplicar que li tronés el cos, aleshores Aquil·les se'n compadí, i es va concedir una treva de dotze dies per a poder enterrar Hèctor.
Els fets descrits a la Ilíada acaben en aquest punt.
[edita] La mort d'Aquil·les
Després de la mort d'Hèctor, Aquil·les va vèncer a Memnon d'Etiòpia, Cycnus de Colonae i la guerrera Amazona Penthesilia. Durant aquesta sèrie de campanyes victorioses Paris va matar-lo, mitjançant una fletxa enverinada que va ser guiada per Apol·lo fins al seu taló. Com que se'l va matar per l'esquena i amb la intervenció d'un déu, es considera que Aquil·les va morir sense haver estat mai vençut en el camp de batalla. Els seus ossos es van barrejar amb els de Patrocles, i es van celebrar jocs funerals en el seu honor.
[edita] L'armadura d'Aquil·les i la mort d'Àjax
L'armadura d'Aquil·les va ser objecte d'un feu entre Odisseu i Àjax. Van competir per ella i al final va guanyar Odisseu. Àjax es va tornar boig de ràbia i va saltar enmig d'un dels ramat dels grecs (pensant-se que eren els seus camarades) i es va posar a matar ovelles. Després, es va suïcidar.
[edita] El cavall de Troia
El final de la guerra va arribar amb el Cavall de Troia. Els grecs (segons alguns escrits Odisseu) van planejar la construcció d'un cavall de fusta, animal que era sagrat pels troians. Va ser construït per Epeius i tots els guerrers grecs amb Odisseu al capdavant van amagar-s'hi dins. La resta de l'armada grega va simular abandonar el setge i els troians van interpretar el cavall com un oferiment de pau. Un espia grec, Sinó, va convèncer als troians que el cavall era un regal fent callar els advertiments de Laocon i Cassandra. Com que el cavall era tan gran que no passava per la porta de la ciutat, van enderrocar part de la muralla per fer-lo entrar.
Els troians, eufòrics de que el setge de deu anys s'hagés acabat, van passar una nit de disbauxa i celebració. Quan els grecs van sortir de l'interior del cavall, la ciutat estava en plena ressaca, i van prendre fàcilment la ciutat. Es van matar tots els homes i nens (incloent-hi els nadons), i es va esclavitzar totes les dones i nenes. Les riqueseses van ser saquejades, i l'esplendorosa ciutat va quedar reduïda a un munt de runa.
Existeix un debat sobre l'existència real del cavall de fusta. Alguns estudiosos postulen que el Cavall de Troia era en realitat un ariet sostingut sobre quatre potes, que bé hauria pogut ser conegut com 'el cavall de troia'. El fet de que s'haguessin de derrocar les muralles per poder fer-lo entrar confirma aquesta tesis.
[edita] El Retorn
Agamèmnon va tornar a casa amb Cassandra, que havia pres com a concubina després de que hagués estat violada per Àjax el menor. La seva dona, Clytemnestra (germana d'Helena) s'estava entenent amb Aegisthus, net del cosí d'Agamèmnon que havia usurpat Argos abans de la guerra. Ja sigui per que el seu afer no fos descobert, o per venjar-se del sacrifici d'Iphigènia, Clytemnestra va conspirar amb el seu amant per assassinar Agamèmnon. Cassandra va predir l'assassinat i va avisar a Agamèmnon, però ell no li va fer cas i el van matar juntament amb Cassandra. El fill d'Agamèmnon, Orestes, que no es trobava a Argos, va tornar i va conspirar amb la seva germana elektra per venjar el seu pare. Van matar Clytemnestra i el seu amant Aegisthus, i Orestes va recuperar Argos esdevenint el rei de tot el Peloponès.
Menelau i la seva flota es va veure sorpresa per tempestes que el van obligar a retirar-se a Egipte, i un cop allà no en podia sortir per manca de vent. Manelau va haver de capturar un déu marí perquè li revelés quins sacrificis i a quins déus havia de fer perquè se li permetés tornar a casa. Menelau va tornar a casa amb Helena, on van tenir una filla: Hermione.
Idomeneu també es va trobar enmig d'una terrible tempesta. Idomeneu va prometre a Poseidó de que sacrificaria en honor seu el primer ésser viu que veiés a l'arribar a casa si Posidó salvava la seva nau. Al tornar a casa, el primer que va veure va ser el seu propi fill, i Idomeneu va sacrificar-lo diligentment. Els déus es van enutjar davant l'assassinat d'un propi fill, i van exiliar-lo a Calàbria.
Odisseu, en els seus intents de tornar a seva illa d'Ítaca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. La història és narrada per Homer en el seu poema èpic de La Odissea.
Enees, cosí del rei Príam, fill d'Afrodita, i un dels comandants de Troia durant la defensa, va liderar un grup de supervivents en la fugida de la ciutat. Entre aquest supervivents hi havia el seu fill Ascanius, el seu pare Anchises, el sanador Iaphyx i el trompeter Misenus. La seva esposa Creusa va morir durant el saqueig de la ciutat. Van fugir de Troia amb alguns vaixells amb la intenció d'establir una nova ciutat lluny d'allí. Després de diverses aventures relatades a el pema èpic la Eneida, el poeta Virgili, van arribar a les boques del Tíber a la península itàlica. Van aliar-se amb una tribu local, casant-se Enees amb Lavinia, filla del seu rei Lavinius. Després combateren amb d'altres tribus de la zona i al final van poder fundar la colònia d'Alba Longa, governada per Enees. Segons la mitologia romana, al cap de tres-cents anys els descendents Ròmul i Rem fundarien Roma.
