Fidenza

De Viquipèdia

Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.

Va prendre aquest nom el 1927. Abans es va dir Borgo San Donnino i antigament Fidèntia. El 1944 un miler d'edificis foren destruïts pels bombardejos aliats.

[edita] Edificis i monuments

• La catedral dedicada a San Doní, custodi de la corona de l'emperador Maximí, que quant es va convertir va fugir del martiri però fou atrapat a la vora del riu Stirone, prop de Fidèntia, i decapitat. Té dues torres als flancs i tres portes al centre, i està decorada amb figures de Jesús i la Verge, i de sants i profetes. A l'interior, l'altar major, amb la cripta que té les restes de Sant Doní (del 1207) que el 1853 foren posades a una urna que és un autèntic treball d'orfebreria d'or i plata.

• El Palazzo Comunal, d'estil gòtic llombard, iniciat avançat el segle XIII i reformat més endavant especialment el 1875 (disseny de Girolamo Magnani), el 1897, 1905 i 1915. En front del palau hi ha la Piazza Garibaldi, punt de trobada dels ciutadans, amb un obelisc al centre en memòria de l'heroi Giuseppe Garibaldi, que fou destruït pel bombardejos del 2 i 13 de maig de 1944.

• Teatre Magnani iniciat el 1812 per iniciativa de ciutadans benestants que quant van acabar els fons van parar les obres. Però el 1831 es va reprendre el projecte i els ciutadans responsables de l'obra van oferir cedir el ja fet a la comuna a canvi d'acabar les obres, que finament es van reprendre el 1854 sota la direcció de l'arquitecte Nicola Bettoli, que ja havia projectat el teatre ducal de Parma; la decoració fou encarregada a l'artista local Gerolamo Magnani, decorador i escenògraf predilecte de Giuseppe Verdi; fou inaugurat el 26 d'octubre de 1861 amb l'obra "Il trovatore" de Giuseppe Verdi.

• Sant Miquel (San Michele) , església dedicada al sant guerrer de la tradició cristiana, es d'època farnesiana, i construïda a partir de 1696 segons el projecte del jesuïta Stefanto Maria Brameri. L'església es prou simple amb una planta renaixentista amb creu grega i estil bramantesc. L'interior divideix l'espai en buit i ple, amb una cúpula octogonal amb quatre pilastres aeris i torres de planta quadrada i campanar. Té un fresc de Tommaso da Mòdena titulat "Madonna in trono col Bambino". La façana es barroca i amb pilastres (sis a la part inferior i quatre a la superior). Una placa recorda la inauguració el 1722 sota el patrocini de Francesc I Farnesi duc de Parma i Piacenza. Al final de la segona guerra mundial (1944) va ser tancada al culte per uns anys però actualment està ja restaurada i es tornen a fer serveis religiosos.